Translate

dilluns, 19 de desembre de 2016

Asturies 2016

Fa uns dies vàrem tornar del segon dels nostros "grans viatges". Aquesta vegada el torn era per Astúries, una terra plena d'oportunitats fotogràfiques. Amb 5 dies, vàrem planificar un viatge variat, alternant la preciosa costa asturiana amb detalls de l'interior.

A l'arribada ens trobarem amb la sorpresa de què les nostres maletes no havien arribat. Ho vàrem fer unes hores més tard, cosa que mos va enredar una mica però així i tot arribarem a Silencio a temps per poder retratar els esculls banyats per la llum de la lluna.


Llum de lluna sobre Silencio.

L'endemà visitarem les cascades d'Oneta, un lloc màgic, on un petit riu travessa un bosc encantador, amb un parell de bots d'aigua considerables, un d'ells de 115 metres!






El capvespre, amb més temps, Silencio tornava a esser l'escenari de les nostres fotografies. Les seves pedres són addictives. Línies, formes i colors es combinen per crear infinites possibilitats.



 Na Magdalena, concentrada sobre les roques capritxoses.






El dia següent entrarem dins l'hayedo de Biescona, un bosc encaixonat, amb una vegetació exuberant dominada per grans falgueres i troncs caiguts recoberts de molsa, una estampa de pel·lícula de dinosaures. 



Aquest vell tronc semblava un gegant abatut.


Marques de les arrels al cor de la roca.



A darrera hora visitarem la platja de Cuevas de mar, on hi practicarem la fotografia nocturna, a pesar del fred intens.


Aquesta al.lota espontània va voler una fotografia amb aquest escenari!



El proper dia tocava els llacs de Covadonga. La neu caiguda unes setmanes abans quasi havia desaparegut degut al bon temps, però els reflexos dins els llacs i el vol de les gralles de bec groc (Pyrrhocorax graculus) ens varen mantenir entretinguts. 



El dia l'acabarem a Pendueles, a la xulissima platja del castillo, com l'anomenen els seus habitants.









El darrer dia va esser l'únic on tinguérem qualque nuvol, amb els que començarem el dia a Huelga (el pontàs mallorquí, com el batiarem noltros).



 La resta del dematí el passarem entre Buelna i Pendueles, aprofitant les oportunitats que mos donava la pujada de la marea.





 Menció especial per la gastronomia, absolutament generosa, amb unes racions dificils de veure a Mallorca. Descobrirem el cachopo, el pote, l'autèntica (i potentíssima) favada. I també per la gent, encantadora per tot on anàrem.

Els participants es comportaren la mar de bé. Un animava el grup del whatsapp amb motius verds, l'altra ens descobria la qualitat de cada vi, i ningú deixava res dins el plat.


Un grup molt cachondo i divertit!

Hem conegut llocs nous, hem descobert plats boníssims, ho hem passat la mar de bé. Total, que ho haurem de tornar a repetir...


Fins aviat.

divendres, 11 de novembre de 2016

Cantabria 2016

Fa uns dies hem tornat del nostro primer "gran viatge" que hem organitzat fora de les illes. El destí era visitar un parell d'indrets de Biscaia i altres de Cantàbria. I com ha anat? En una paraula: beníssim! Gran part de la culpa la tenen els participants, que ho han convertit en una experiència encantadora.

El viatge començà amb una visita al bosc de Otzarreta, on hi ha un famós hayedo envoltat de zones de bosc amb grans falgueres i arbres impressionants. Els següents dies la protagonista va esser la boira, intensa, que ens acompanyaria els següents dies, des de la costa basca fins a la veïnada Cantàbria. Certament aquest element ens permet fotografies amb una aura de misteri però la veritat és que a estones miràvem de bufar per veure si podríem veure més enllà de la boira. Així i tot no ens va anar malament.


Els voltants de Otzarreta, dins el P.N. de Gorbea son preciosos.


La boira a San Juan de Gaztelugache complicava molt els moviments sobre les pedres banyades d'aigua. Però no podiem deixar de fer fotos a aquest lloc tan xulo!


La pujada cap al monasteri de San Juan

La costa càntabra és especialment atractiva. Els voltants de Noja i Liencres varen esser les nostres aturades, sempre pendent de les marees, un fenomen curiós i que afegeix un toc de tensió, especialment quan està pujant.





Les platjes de Noja ens oferiren oportunitats com aquestes


Menció especial pel menjar. Tot i que no era la meva prioritat, va esser un component molt important del viatge. La carn del Labrador, el "bollo" amb mantequilla, el mousse de llimona al cava, total que no mos hem aprimat precisament...




Costa quebrada, espectacular, en blanc i negre.


El darrer dia, la visita obligada a Barrika, però després de la dematinada vàrem tenir la feliç idea de visitar Bilbao. El Guggenheim és senzillament espectacular. El colofó va esser, però, la visita a un carrer amb aquests establiments especialitzats en tapes i pinxos. Per jo concretament va esser un descobriment, eren tan bons!


"Mama", l'espectacular escultura en forma d'aranya de na Louise Bourgeois just devora l'entrada del museu Guggenheim.



No tot ha estat fotografia. Hem après basc, gràcies a persones com l'Iñaki de Bakio ("malaleche" era el seu malnom), hem conegut la cara amable del rent a car, hem fet molta publicitat de Mallorca, vist que darrerament no venen molts de turistes. De fet, hem pogut comprovar que la majoria de la gent del nord entén una mica el mallorquí. "M'entiendes?", els hi dèiem, i tothom contestava que si. En fin, ho hem passat molt bé.



Com podeu veure, un viatge fantàstic, amb persones estupendes amb les quals esper poder tornar a compartir altres moments de fotografia.

I d'aquí a ben poc partim a Astúries, ànim!

dimecres, 9 de novembre de 2016

Tosses 2016

Enguany he tingut l'ocasió de tornar a assistir a les tosses, un esdeveniment especialment interessant que a principis d'estiu es repeteix a la pagesia mallorquina.

Si, és molt tard per parlar de tosses, de fet les ovelles ja tornen a gaudir de la seva llana, just a temps per la primera nevada. Però aquests darrers mesos han estat especialment intensos, disculpau.


La primera nevada d'aquest hivern sobre el Puig Major, just ahir, 8 de novembre.

diumenge, 12 de juny de 2016

Photo-logistics 2016

A principis d'aquest mes de juny vaig fer un curt viatge a la península. L'idea era desconnectar una mica mentre intentava fer quatre fotos d'aucells. El destí era fàcil: Lleida. La raó és que allà és on hi ha la base de Photo-Logistics, l'empresa lider a Espanya a l'hora d'oferir amagatalls ("hides" li diuen allà) per ajudar als fotògrafs a retratar una llarga llista d'aucells, no només a Lleida, també a molts punts d'Espanya. Podeu visitar la seva web aquí: http://www.photo-logistics.com/wp/?lang=es


La Garsa (Pica pica), un aucell molt atractiu, comú a les terres de Lleida.

Objectiu 200mm, iso 640, f6,3, 1/640

dijous, 12 de maig de 2016

Viure en el paradís

Fa unes setmanes vaig tenir l'oportunitat (jo diria sort) de poder visitar Eivissa. 4 dies intensos, de matinades, caminades i, també, bona companyia. És una illa a la qual tenc una estimació especial. M'agrada, i molt, i hi tenc bons amics. Però sempre que visit aquesta preciosa illa torn a casa amb sentiments contradictoris.

Sembla que Eivissa és coneguda en l'àmbit mundial. La seva "marxa" atreu milers i milers de persones cada any en pelegrinatge a la meca de la diversió, tal com ells ho entenen. Supòs que totes aquestes persones coneixen noms com Amnesia, Space o Pacha, autèntics santuaris del descontrol i d'altres coses. Probablement, però, la gran majoria d'aquest personal desconeixen altres llocs que són els que, per jo, fan de la pitiüsa major un lloc molt atractiu. Estic parlant des de petits racons com es Pou des Lleó, fins a espais de gran extensió com Ets Amunts (sí, també s'escriu així), la zona més verge i amb el més espectacular paisatge d'Eivissa.


Espectaculars, Ets Amunts em recorden una petita Serra de Tramuntana.

Objectiu 17mm, iso 100, f11, 1/30

dimarts, 3 de maig de 2016

Macrofotografia, els tallers

Aquest passat mes d'abril ha tengut lloc el taller de fotografia macro, activitat que al final hem hagut de fer en dues edicions degut a l'èxit de la convocatòria. Han estat dos caps de setmana diferents, jo diria que intensos i assossegats al mateix temps. Per sort, les condicions meteorològiques, a uns moments més que a altres, han fet possible les pràctiques que completaven els diferents mòduls teòrics.




Una minúscula mostra dels motius per retratar que trobàrem a les sortides pràctiques.

La primera edició va tenir lloc a Son Serra i la segona al refugi des poble Nou, a Alcúdia. Els dos llocs disposen d'una ubicació apropiada per les sessions pràctiques, realitzades aprop dels refugis. I és que, com comentarem al taller, la pràctica d'aquesta modalitat fotogràfica no demana ni grans espais ni grans desplaçaments, només demana una bona visió, capaç de distingir una oportunitat entre el caos de la realitat.




Els protagonistes, en acció.





Tinguerem, també, temps per practicar la fotografia de paisatge.

Menció especial per la part gastronòmica, com sabeu molt cuidada a aquests tallers! A més de la tradicional (i boníssima) torrada del dissabte vespre, a l'edició d'Alcúdia en Martí, un dels participants, s'animà a fer un delicios arros brut pobler.




Els grups, encantadors. Al segon (falten alguns participants) estem disfrutant de l'arròs d'en Martí...




...que aquí s'estavan coent.

 En resum, uns caps de setmana que han estat especialment agradables, sobre tot per la bona companya i col·laboració dels participants als quals voldria, des de aquí, agrair la seva assistència.

Fins aviat,

Sebastià.

dissabte, 5 de març de 2016

Descobrir

Fa pocs dies que esta disponible als quioscs l'edició de març de la revista Descobrir. El reportatge central d'aquesta edició tracta sobre la Serra de Tramuntana. Els autors de cada un dels quatre capítols (Pamela Martínez, Marga Font, Joana Abrines i Pere Antoni Pons) fan un recorregut que comprèn des de la natura fins als aspectes culturals de la nostra estimada Serra. A més hi ha un apartat farcit d'informació útil prou interessant.



Podeu trobar més informació sobre la revista i els seus continguts a travès d'aquest enllaç:

http://www.descobrir.cat/ca/revista.php

He tengut el plaer de encarregar-me de la part fotogràfica d'aquest reportatge. La majoria de les quasi 60 fotografies que hi apareixen han estan fetes als darrers mesos, específicament per aquesta feina, mentre que altres pertanyen al meu stock. Agrair des d'aquí la col·laboració de molta gent que han fet d'aquest treball una experiència molt agradable.

Esper vos agradi,


Sebastià.

dijous, 24 de desembre de 2015

Menorca, 2015

Els passats 6,7 i 8 de desembre tengué lloc l'edició d'enguany del taller pràctic de fotografia de paisatge, un clàssic que duim a terme a la preciosa illa de Menorca des de fa ja 4 anys. Com en les altres ocasions la participació ha estat molt elevada i ha donat com a resultat un grup especialment variat i divertit.

Al contrari que l'any passat el temps ha estat benevolent. De fet, hem acabat en camiseta, quina diferència respecte a l'any passat!

El primer dia anàrem a Binimel.là. El llum, després de quatre gotes, era especial, diferent, i l'horitzó es diluïa entre els niguls i l'aigua. Des d'allà arribarem a Pregonda, espai mític de la geografia menorquina. El llum, l'aigua, les roques, un conjunt fantàstic que mos va permetre disfrutar intensament del temps que passarem allà.

divendres, 27 de novembre de 2015

Primers dies d'hivern

Una mica més tard de l'habitual ha arribat (a la fi) l'hivern. És aquesta una temporada bona per la fotografia, especialment per la paisatgística, amb els niguls, el llum canviant, etc.

L'estiuet de Sant Martí (enguany una mica més llarg) ha donat pas, de forma un tan brusca, a l'hivern en tot el seu esplendor: fred, neu, vent. I ho hem aprofitat per sortir a pasturar, a veure mon i, si cau bé, a fer quatre fotos.

Primer vaig anar un capvespre amb la família a fer una volta per s'Albufera. Aquest espai sempre ofereix qualque regal per la vista (i per la càmera). Era un dia amb molts de niguls i il·luminació canviant. En blanc i negre els paisatges quedaven reduïts a les seves formes més bàsiques, on el contrast donava força a les imatges. La sorpresa final vengué d'un esbart format per milers i milers d'estornells que mos varen passar just per damunt. El renou de milions d'ales movent l'aire és un dels més intensos espectacles sonors i visuals dels que podem disfrutar a les nostres illes.

dissabte, 31 d’octubre de 2015

Els tallers d'octubre

Aquest passat mes d'octubre he tengut el plaer (i no és un tòpic) d'impartir dos tallers de fotografia de natura. El primer d'ells al refugi des Poble Nou, a Alcúdia. Varen esser dos dies intensos, amb diversos mòduls sobre teoria i dues sortides pràctiques, una a s'Albufera i l'altra a Son Real. Com sempre, (amb això tenim molta sort) l'ambient del grup va esser molt bo. El lloc també n'és, en part, culpable, ja que el refugi, essent perfectament accessible, està situat dins un pinar especialment tranquil.